To My Unborn Children – Catalan

by Nader Elkhuzundar

Als meus fills, que encara no han nascut,

Sé que segurament no sereu aqui per llegir això. Potser jo estaré mort abans que veieu la llum. O més aviat, abans de ser testimoni de com d’inhumà i injust s’ha tornat aquest món. Escriuré igualment, potser almenys el vostre germà o germana gran feran part d’aquest testimoni, i llegiran això.

Des de que vaig arribar a Gaza, he estat somiant amb una vida millor. Plena de pau i tranquilitat. Cap explosió, no més sang. Cap ferida, no més màrtirs. Res més que una vida pacífica, normal, que qualsevol de nosaltres desitjaria.

A Gaza, tot és diferent. A Gaza, els F16 Israelís substitueixen els ocells. A Gaza, dormim amb el soroll contínu que prové dels avions, sempre presents. Ens despertem per descobrir que no hi ha electricitat. A Gaza, les explosions son els rajos de sol, i l’olor de la cendra, el olor de la ciutat. Apenes rebem electricitat a Gaza, és molt perillós viure aqui. Cada moment que vius es considera una nova vida, perque tot aquí és molt perillós, i els Israelís porten les seves juguines a Gaza i juguen amb nosaltres, però d’una manera violenta…

Estimats fills meus, que encara no heu nascut, ser un habitant de Gaza significa tenir força de voluntat, ser valent, més que ningú…Quan aneu creixent, coneixereu els diferents tipus d’armes, tant les permeses com les prohibides internacionalment. La diferència a Gaza és que  Israël no fa la diferencia entre els seus objectius… És a dir, que mataràn qualsevol cosa que es mogui, amb un somriure a la cara. Francament, ens mataríen més d’una vegada si poguéssin.
Créixer a Gaza no és fàcil. Créixer a Gaza és un desafiu. Una recerca. I la recompensa és una forta i valenta personalitat.Tan valenta fins al punt en el que et quedaries dret, devant d’un tanc, només amb coratge, i una pedra. Atrevint-se a avançar, cridant “per sobre del meu cadàver”! Més aviat esclafat, per ser exactes.

Una altre cosa que que guanyes siguent de Gaza és que seràs capaç de reconéixer els sons de qualsevol cosa que mata. Ja sigui una M16, una AK-47, 50 Cal, les petxines dels vaixells de guerra israelians al mar, els avions de guerra al cel, els projectils de tancs, i la llista continúa… Viure a Gaza és un desafiu de paciència. Només els forts i els valents poden sobreviure. Per sobreviure, em refereixo a viure una nova jornada de lluita i un milió de dificultats per dia. Finalment, però no menys important, no deixis Palestina. És d’ón vens. És on tot s’hi val i ón, per poc que fagis, serà un gran canvi. No marxeu de Palestina perquè és la meva pàtria. La vostra pàtria. No deixeu Palestina, perquè al final del dia, és tot el que tens. No deixeu de Palestina, fins i tot si heu d’estar vivint d’oli d’oliva i farigola durant tota la vida.

PD: Digues a la mare que l’estimo molt. Besa les seves galtes i el seu front de part meva.
Amb tot el meu amor,
El Pare.

Advertisements